TDHA (Transtorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat)

El TDAH és un trastorn del comportament bastant freqüent, ja que s'estima que afecta entre el 8 i el 10% dels nens en edat escolar. Els nens són tres vegades més propensos que les nenes a patir-ho, tot i que encara es desconeix la causa.

Els nens amb TDAH actuen sense pensar, són hiperactius i tenen problemes de concentració. Poden entendre el que s'espera d'ells però tenen dificultats per completar les tasques, ja que els costa estar-se quiets, prestar atenció i atendre els detalls.

És evident que tots els nens (especialment els més petits) es comporten d'aquesta manera en algunes ocasions, sobretot quan estan nerviosos o excitats. Però la diferència entre aquest comportament i el TDAH és que en aquest trastorn els símptomes estan presents durant un període de temps més llarg, afecten a diferents ambients o contextos i impedeixen que el nen es desenvolupi adequadament en el medi social, acadèmic i domèstic.

La bona notícia és que, amb tractament adequat, els nens amb TDAH poden aprendre a viure amb els seus símptomes i a controlar-los bé.

 

Símptomes

Hi han diferents tipus d'afectació: 

 

1. De tipus inatent, entre els signes s'inclouen els següents:

* Incapacitat per prestar atenció als detalls o tendència a cometre errors en els treballs escolars o altres activitats per simple distracció

* Dificultat per mantenir l'atenció de forma contínua en les tasques o en els jocs lúdics.

* Aparents problemes d'audició.

* Dificultat per seguir instruccions.

* Problemes d'organització.

* Tendència a evitar les activitats que requereixen esforç mental.

* Tendència a perdre objectes, com joguines, quaderns o deures escolars.

* Dispersió i facilitat per distreures.

* Tendència als oblits en les activitats quotidianes

 

2. De tipus hiperactiu-impulsiu, entre els signes s'inclouen els següents:

* Gestos o moviments repetitius que denoten nerviosisme o intranquil·litat.

* Dificultat per romandre assegut.

* Tendència a córrer o enfilar-se de forma excessiva.

* Dificultat per jugar tranquil·lament.

* Sensació d'estar sempre "en marxa".

* Parla excessiva o descontrolada.

* Llançar-se a respondre preguntes de forma impulsiva sense haver escoltat completament la pregunta.

* Dificultat per esperar el torn o guardar fila.

tendència a interrompre oa interferir

3. De tipus combinat, que inclou una combinació dels dos tipus anteriors i és el més 

freqüent.

Tot i que pot ser un veritable desafiament educar un nen amb TDAH, és important recordar que els nens que pateixen aquest trastorn no són "dolents", no "intenten fer-se veure" ni es porten malament a propòsit. Els nens diagnosticats amb TDAH tenen dificultats per controlar el seu comportament, excepte els que reben medicació o segueixen un tractament conductual.

 

 

Diagnòstic

Com que no hi ha cap prova que permeti determinar la presència del TDAH, el seu diagnòstic implica una avaluació completa del nen. 

Perquè un nen pugui ser diagnosticat de TDAH necessita:

* Presentar comportaments d'algun dels subtipus esmentats abans de complir els set anys.

* Aquests comportaments han de ser més intensos que en altres nens de la mateixa edat.

* Els comportaments han de durar un mínim de sis mesos.

* Els comportaments han d'ocórrer i afectar negativament a un mínim de dues àrees de la vida del nen (el món escolar o la llar d'infants, l'entorn domèstic i les relacions socials)

* Els comportaments del nen tampoc han d'estar relacionats amb l'estrès que es viu en la seva família.

 

Els nens que han experimentat un divorci, una mudança, una malaltia, un canvi d'escola o altre canvi important en la seva vida poden començar sobtadament a portar-se malament.  Per evitar fer diagnòstics erronis, és important analitzar si els factors anteriors poden haver exercit algun paper en l'aparició dels símptomes.

En primer lloc, el metge farà un examen físic del seu fill i prendre els seus antecedents mèdics. A aquest efecte, els formularà preguntes sobre els seus símptomes, la seva salut en el passat i en el moment actual, la salut dels altres membres de la família, els medicaments que pren, així com les al·lèrgies que pateix i altres qüestions importants.

És possible que el metge també li avaluï la vista i l'audició per tal de descartar altres possibles afeccions. Com que algunes afeccions emocionals, com l'estrès extrem, la depressió i la ansietat, poden semblar-se al TDAH, el més probable és que el metge li demani que completi

qüestionaris sobre el seu fill per tal de descartar aquestes últimes afeccions.

És possible que el metge li demani informació sobre el desenvolupament i el comportament del seu fill a casa, al col·legi i en les seves relacions socials. És probable que també consulti als adults que veuen al seu fill amb regularitat (com els professors, que solen ser els primers a detectar els símptomes del TDAH). També és possible que el metge sol·liciti una avaluació del nen en temes educacionals al psicòleg o orientador escolar del centre d'estudis del nen. És important que totes les persones implicades en el procés siguin tan sinceres i meticuloses que sigui possible pel que fa als punts forts i febles del nen.

 

Causes del TDAH

El TDAH no és el resultat d'una educació inadequada per part dels pares.

El TDAH té una base biològica que encara no s'acaba d'entendre del tot. Encara que no s'ha pogut identificar una causa aïllada exclusiva, els investigadors estan explorant sobre una sèrie de factors de caràcter genètic i ambiental. Els estudis han constatat que molts nens amb TDAH

tenen un familiar proper que pateix el mateix trastorn.

 

Problemes relacionats amb el TDAH

Una de les dificultats per diagnosticar un TDAH és que se sol presentar juntament amb altres problemes.

A això se li denomina "afeccions coexistents" (o comorbiditats) i aproximadament dos terços de tots els nens amb TDAH les presenten. Les principals afeccions coexistents són les següents:

 

Trastorn negativista desafiant i trastorn dissocial

Almenys el 35% de tots els nens amb TDAH també pateix un trastorn negativista desafiador, que es caracteritza per la tossuderia, les arrencades d'ira, els actes de desafiament i l'incompliment de normes. El trastorn disocial és similar però amb un major grau d'hostilitat i d'agressivitat. Els nens que pateixen aquest trastorn són propensos a ficar-se en problemes amb les figures d'autoritat i, a la llarga, amb la llei. Tant el trastorn negativista desafiador com el trastorn disocial s'observen més sovint en els subtipus de TDAH hiperactiu-impulsiu i combinat.

 

Trastorns de l'ànim

Aproximadament el 18% dels nens amb TDAH, sobretot del subtipus inatent, també presenta depressió. Els nens es poden sentir inadaptats, aïllats, frustrats pels fracassos escolars i els problemes socials i tenir baixa autoestima.

 

Trastorn d'ansietat

El trastorn d'ansietat afecta aproximadament el 25% dels nens amb TDAH. Els símptomes inclouen preocupació excessiva, por, o pànic, que també poden desencadenar símptomes de caràcter físic, com palpitacions, suors, mal de panxa i diarrea. Altres formes d'ansietat que

poden acompanyar al TDAH són el trastorn obsessiu-compulsiu i la síndrome de Tourette, així com els tics nerviosos vocals o motors (moviments o sons que es repeteixen una i altra vegada). Si un nen presenta símptomes d'aquestes afeccions hauria de ser avaluat per un especialista.

 

Trastorns d'aprenentatge

Aproximadament la meitat dels nens que pateixen un TDAH també presenten trastorns de  l'aprenentatge. Els problemes d'aprenentatge més habituals són els relacionats amb la lectura (dislèxia) i l'escriptura. Tot i que el TDAH no està categoritzat com un trastorn de l'aprenentatge, els seus problemes d'atenció i concentració poden interferir notablement en el rendiment escolar dels afectats.

Si el seu fill té un TDAH i una afecció coexistent, el seu pediatre ho tindrà molt en compte a l'hora de desenvolupar el seu programa de tractament. Alguns tractaments són millors que altres per tractar combinacions específiques de símptomes.

 

Tractament

El TDAH no es pot curar, però es  poden controlar els seus símptomes eficaçment. El metge del nen treballarà amb vostè per desenvolupar un programa de tractament individualitzat i a llarg termini. El seu objectiu consistirà a ajudar al nen perquè aprengui a controlar el seu

comportament i ajudar a la família a crear una atmosfera que faciliti aconseguir aquesta meta.

En la majoria dels casos, la millor manera de tractar un TDAH és mitjançant una combinació de medicació i tractament conductual. Qualsevol bon programa de tractament requerirà un atent seguiment i supervisió per part del metge, que podrà anar fent adaptacions o ajustos a llarg

del temps. Ja que és important que els pares participin de manera activa en el programa del seu fill, la formació dels pares també es considera part fonamental del maneig del TDAH.

 

Medicaments

Es poden utilitzar diversos tipus de medicaments per tractar un TDAH:

Els fàrmacs estimulants són el tractament més conegut, ja que s'han estat utilitzant durant més de 50 anys per tractar el TDAH. Alguns requereixen diverses preses dia, de 4 hores d'efecte, però hi ha altres que duren fins a 12 hores. Entre els seus possibles efectes secundaris,  s'inclouen la pèrdua de la gana, el mal de panxa, la irritabilitat i l'insomni. Per ara, no existeix evidència d'efectes secundaris llarg termini.

Els fàrmacs no estimulants representen una bona alternativa als estimulants i de vegades s'utilitzen juntament amb aquests últims per tractar el TDAH. L'any 2003 es va aprovar el primer fàrmac no estimulant per al tractament del TDAH. És possible que presentin menys efectes

secundaris que els estimulants i els seus efectes terapèutics poden durar fins a 24 hores.

Els fàrmacs antidepressius de vegades són una opció per tractar el TDAH però no son d'entrada els més recomanats pels riscos que comporten,un lleuger increment del risc de suïcidi en nens i adolescents. Si el metge recomana un antidepressiu al seu fill, assegureu-vos de parlar amb ell sobre aquest risc.

Els medicaments afecten diferents nens de formes diferents, de manera que un nen pot reaccionar positivament a un medicament i mal a un altre. En el moment de determinar el millor tractament per al seu fill, el metge és possible que provi diferents medicaments a diverses dosis

diferents, sobretot si el seu fill ha de rebre tractament tant per al TDAH com per un altre trastorn.

 

Tractament conductual

La investigacionsdemostren que els medicaments per tractar el comportament impulsiu i les dificultats d'atenció són més eficaços quan es combinen amb tractament conductual.

Aquest tipus de tractament intenta modificar els patrons de conducta:

* Reorganitzant l'ambient escolar i el domèstic del nen.

* Donant-li instruccions i directrius clares sobre la manera d'actuar.

* Establint un sistema consistent de recompenses per les conductes apropiades i de conseqüències negatives per a les inapropiades.

 

A continuació descrivim alguns exemples d'estratègies conductuals que poden ajudar al seu fill en el cas que pateixi un TDAH:

* Crear una rutina. Intenti seguir un horari d'activitats dia rere dia, des de l'hora d'aixecar-se  fins a la d'anar a dormir. Pengeu el horari en un lloc clarament visible perquè el seu fill pugui veure què és el que s'espera d'ell al llarg del dia, quan és el moment de fer els deures, de jugar i de fer altres tasques.

 

* Organítci:  Col·loqui la motxilla del col·legi, la roba, els llibres i les joguines del seu fill en el mateix lloc cada dia perquè el seu fill sigui menys propens a perdre'ls.

* Eviteu les distraccions. Apagueu el televisor, la ràdio i els jocs d'ordinador, sobretot mentre el seu fill faci els deures.

* Limíti les opcions. Ofereixi al seu fill la possibilitat d'escollir entre dos objectes (peces de roba, menjars, joguines) perquè no se senti aclaparat o saturat davant tantes possibilitats.

* Modifiqueu la manera de relacionar-se amb el seu fill. En comptes d'utilitzar llargues explicacions i indirectes, utilitzeu instruccions clares i concises per recordar les seves responsabilitats.

* Utilitzeu metes i recompenses. Utilitzeu una plantilla o taula de registre per enumerar les metes del seu fill i registrar les seves conductes positives, i després recompensi al seu fill pels seus esforços.

* Comproveu que les metes siguin realistes (és millor pensar en passets petits que en grans èxits del dia al dia).

* Exerceixi disciplina d'una manera eficaç. En lloc de cridar o pegar al seu fill, utilitzeu la estratègia de la "pausa obligada" o de la retirada de privilegis davant comportaments inapropiats. És possible que, amb els nens petits, n'hi ha prou amb distreure'ls o ignorar durant una estona fins que es portin millor.

* Ajudeu al vostre fill a descobrir els seus punts forts. Tots els nens necessiten experimentar l'èxit per sentir-se bé amb ells mateixos. Fitxar-se en quines coses se li donen bé al seu fill, l'esport, alguna habilitat artística o la música, i li permet practicar, podrà afavorir les seves habilitats socials i elevar la seva autoestima.

 

Tractaments alternatius

En l'actualitat, els únics tractaments del TDAH que els estudis científics han demostrat eficaços són la medicació i el tractament conductual. De tota manera, és possible que el metge del seu fill li recomani tractaments i intervencions addicionals en funció dels seus símptomes i necessitats concretes. Alguns nens amb TDAH, per exemple, poden necessitar intervencions educatives especials, com a ús de tutors, teràpia ocupacional, etc. Cada nen té les seves pròpies necessitats.

Hi ha una sèrie de tractaments alternatius que han estat publicitats i provats per alguns nens amb TDAH: dosis elevades de vitamines, tractaments corporals, manipulació dietètica, tractament de les al · lèrgies, tractament quiropràctic, entrenament de l'atenció, entrenament de la vista i psicoteràpia individual tradicional. De tota manera, les poques investigacions científiques que s'han realitzat no han permès constatar l'eficàcia d'aquests tractaments i la majoria d'ells o no s'han estudiat en absolut o no s'han estudiat amb suficient deteniment.

Els pares han de ser molt cautelosos amb qualsevol tractament o teràpia que prometi "curar" el TDAH. Si vostè està interessat en provar una cosa nova, comenti abans al metge del seu fill.

 

L'entrenament dels pares

Educar un nen amb TDAH sol comportar importants reptes per als pares. Un nen amb TDAH pot no respondre adequadament a les pràctiques educatives ordinàries. A més, ja que el TDAH tendeix a donar-se en famílies, és possible que els pares del nen també tinguin problemes amb l'organització i la consistència i necessitin un entrenament actiu que els permeti adquirir aquestes habilitats.

Els experts recomanen tant educació dels pares com participació en grups de suport per que acceptin el diagnòstic i per ensenyar-los a ajudar els seus fills a organitzar el seu ambient, a desenvolupar habilitat de resolució de problemes ia afrontar frustracions. Aquest entrenament també els pot ensenyar a respondre de forma adequada a les conductes més esgotadores dels seus fills i a utilitzar tècniques delicades de disciplina. La teràpia individual o de família també pot ser d'ajuda.

 

El TDAH a l'aula

Estigui  en contacte amb els professors del seu fill i amb la direcció del seu centre d'estudis per poder anar supervisant els seus avenços.

A part d'utilitzar rutines i de seguir un sistema clar de recompenses, heus aquí algunes tàctiques més que vostè pot compartir amb els professors del seu fill per afavorir l'èxit a l'aula:

* Reduir les distraccions mentre el nen està a classe. Pot ser tan senzill com seure al nen a prop del professor, en comptes de prop de la finestra.

* Utilitzar una carpeta on figurin els deures del nen per afavorir la comunicació entre pares i professors. El professor pot incloure els deures, així com comentaris sobre els avenços del nen i vostè pot revisar la carpeta per assegurar-se que seu fill completa les tasques a temps.

* Dividir les tasques en porcions més reduïdes. És adequat donar instruccions clares i breus i dividir les tasques llargues en fragments reduïts i manejables.

* Donar reforç positiu. Estigui sempre pendent dels comportaments adequats del seu fill i reforci'ls de manera immediata. Demani al professor del seu fill que ho elogiï quan estigui una bona estona assegut, parli sense aixecar la veu o esperi el seu torn, en comptes de criticar quan no ho faci.

* Ensenyar bons hàbits d'estudi. Subratllar textos, prendre apunts i llegir en veu alta són tasques que poden ajudar al seu fill a mantenir la concentració i retenir la informació.

* Supervisar el nen. Comproveu que el fill va i torna de l'escola amb els llibres i materials necessaris per estudiar i  fer els deures. De vegades es demana als nens amb TDAH que formin parella amb un company aplicat que els ajudarà a orientar-se en les tasques acadèmiques.

* Ser sensible als aspectes relacionats amb l'autoestima del nen. Demani als professors del seu fill que li proporcionin retroalimentació en privat i que evitin demanar-li que faci exercicis o tasques en públic que li podrien resultar massa difícils.

* Involucrar l'orientador o psicòleg escolar. Aquest podria dissenyar programes de comportament per abordar problemes específics a l'aula.

 

Ajudar al seu fill

Vostè serà el millor defensor del seu fill si conrea bones relacions amb totes les persones involucrades en el seu tractament, incloent els seus professors, metges, terapeutes i altres membres de la família. Si aprofita tot el suport i recursos educatius disponibles, ajudarà al seu fill a orientar-se cap al èxit.