SORDESA EN EL NEN

 Quina es la incidencia de sordesa en el nen?

Al voltant d’un 80% de les hipoacúsies infantils amb caràcter permanent estan presents en el període neonatal, és a dir, són congènites o s’adquireixen en etapes primerenques de la vida.

La seva incidència en el nadó és aproximadament de l’1 per mil. Per hipoacúsies moderades o profundes pot ser d’1 a 3 per mil, i si s’hi inclouen altres tipus d’hipoacúsies pot ser del 5 per mil.

Quan acostuma a fer-se el diagnòstic de sordesa infantil? 

Sense programes específics de detecció precoç de la hipoacúsia congènita, l’edat mitjana de diagnòstic és al voltant dels 3 anys.

És important fer un diagnostic precoç?

Si el diagnòstic és tardà (després dels 12 mesos de vida) es produiran restriccions en el desenvolupament de la comunicació oral, dificultats en l’aprenentatge de la lectoescriptura, problemes per a l’expressió del pensament i desigualtat socioeducativa, laboral i aïllament social.

A quins nens hem de fer proves de deteccio precoç de la sordesa?

L’estratègia de detecció precoç de la hipoacúsia es basa en un selecció universal, és a dir, a tots els nadons tinguin o no factors de risc.

Quins metodes o proves podem utilitzar?

Podem utilitzar dos mètodes. Les Otoemissions Acústiques Evocades (OEA) i/o Potencials Evocats Auditius de Tronc Cerebral (PEATC).

Que són les Otoemisions Acustiques Evocades?

Les otoemissions acústiques són sons produïts per les cèl·lules ciliades externes de la còclea en presència o absència d’estimulació sonora. Estan abolides quan hi ha una pèrdua auditiva significativa superior a 30 db. Estan presents en totes les oïdes normals. Són les que s’utilitzen habitualment en la pràctica clínica. La seva determinació posseeix una alta especificitat i una bona sensibilitat en la detecció de la hipoacúsia.

Es una prova util en la detecció precoç de la sordesa?

Les OEA són útils com a tècnica de detecció auditiva, són ràpides, incruents i de senzilla interpretació. No defineix llindar ni detecta les hipoacúsies retrococlears, però aquestes són poc freqüents en el nadó de forma aïllada. La seva pràctica abans de les primeres 24 hores de vida pot ser dificultosa per l’ocupació del conducte auditiu per contingut amniòtic o col·lapse.

La proposta de "la Comisión para la detección precoz de la hipoacusia infantil" (CODEPEH) des de 1999, preveu la identificació de la hipoacúsia en nens amb indicadors de risc, així com la població general a través d’un protocol combinat de OEA i PEATC a fi que els nens amb hipoacúsia puguin ser diagnosticats abans del tercer mes de vida.

Quan s’han de fer les OEA?

La fase de detecció inicial ha de fer-se a les maternitats i és desitjable una cobertura superior al 95%. La tendència a l’alta precoç ( abans de les 48h) fa que sigui important el paper del pediatre de capçalera i la informació donada als pares.

En cas que les OEA siguin normals ( OEA presents bilaterals) i que el nadó no tingui factors de risc seguirà el control del seu pediatre. Si les OEA no estan presents de forma uni o bilateral es repetiran de nou al mes –dos mesos de vida i si continuen estan absents es remetran l’ORL. Malgrat que les OEA estiguin presents, si el nadó presenta factors de risc es remetrà també l’ORL.