Com sobreviure a l'adolescència dels nostres fills

Vostè ja ha sobreviscut a haver d'aixecar-se a les 2 de la matinada per alimentar el seu fill quan era un lactant, a les rebequeries pròpies de la primera infància ia les protestes d'avui-no-vull-anar-al-escola pròpies de la etapa escolar. Llavors, per què se li gela la sang quan sent la paraula "adolescència"?

Quan ens aturem a pensar que l'adolescència no és només un període d'intens desenvolupament corporal, sinó també de desenvolupament moral i intel·lectual, resulta lògic i comprensible que aquesta sigui una etapa tumultuosa i confusa per a molts nois i noies.

Malgrat les percepcions negatives que de vegades tenen els adults sobre els adolescents, aquests sovint són enèrgics, generosos, idealistes i tenen un gran interès pel que és just i correcte. De manera que, tot i que pot ser un període de conflicte entre pares i fills, l'adolescència també és un període per ajudar els nois a madurar per tal que es puguin convertir en persones adultes úniques.

Entendre l'adolescència
Llavors, quan comença exactament la adolescència? El missatge que hem de transmetre als nostres fills és que tothom és diferent. Hi ha nens que fan el canvi molt aviat i nens que ho fan molt tard, uns que maduren a la velocitat de la llum i altres que ho fan lenta però de mica en mica. En altres paraules, hi ha un enorme ventall de possibilitats dins del que es considera normal.

Però és important establir una distinció (encara que un tant artificial) entre pubertat i adolescència. La majoria de nosaltres pensem en la pubertat com en l'etapa en què es desenvolupen les característiques sexuals pròpies de l'adult, com els pits, la menstruació, el pèl púbic i la barba. Aquests són, sens dubte, els indicadors més visibles de l'adultesa imminent, però els nois d'entre 10 i 14 anys (o fins i tot menors), poden estar experimentant un munt de canvis que encara no es poden percebre externament, aquests són els canvis de l'adolescència.

Molts nens donen mostres que ja han entrat en l'adolescència en fer un canvi espectacular en la forma en que es relacionen amb els seus pares. Comencen a separar-se de mare i el pare ia ser més independents. Al mateix temps, comencen a ser més conscients de la manera com els veuen els altres, especialment els altres nois de la seva edat, i intenten desesperadament "encaixar" en el grup i ser acceptats.

Els nois d'aquesta edat sovint comencen a "provar" com se senten en diferents aparences físiques, estils i identitats, i cada dia més de en què difereixen dels altres nois de la seva edat, el que pot provocar episodis de tensió i conflicte amb els seus pares.

Rebels
Un dels estereotips més estesos sobre l'adolescència és la del noi rebel i indomable que es revela constantment i li agrada portar la contrària als seus pares. Encara que aquest extrem pot donar-se en alguns casos i aquesta és una etapa d'alts i baixos emocionals, aquest estereotip no és en absolut representatiu de la majoria dels adolescents.

El que és innegable és que la principal tasca d'un adolescent és aconseguir la independència. Perquè això pugui passar, els adolescents s'han de començar a separar de les figures paternes-sobretot del pare amb qui fins ara havien mantingut una relació més estreta. Per això pot donar la impressió que els adolescents sempre semblen discrepar dels seus pares o que ja no volen passar tant de temps amb ells com abans.

A mesura que van madurant, els adolescents comencen a pensar de manera més abstracte i racional. S'estan formant la seva pròpia escala de valors. I els pares es poden sorprendre que els seus fills, que fins aleshores havien intentat conformar-se a fi de complaure'ls, de sobte, comencen a autoafirmar-i afirmar els seus opinions-fins i tot amb vehemència ia revoltar-se contra el control patern.

Probablement sigui un bon exercici intentar veure quant espai li deixa vostè al seu fill perquè sigui ell mateix, i formular-se preguntes com: "Sóc un pare controlador?" "Sento el meu fill?" o "Permet que les seves opinions i gustos difereixin dels meus?"

Consells per als pares durant l'adolescència
Informi's
Llegiu llibres sobre l'adolescència. Pensi en la seva adolescència. Recordi la seva lluita contra l'acne o la vergonya que li donava estar desenvolupar-se "massa" aviat o "massa" tard. Prepareu-vos per els alts i baixos en l'estat d'ànim d'un nen que abans era unes castanyoles i per tenir cada vegada més conflictes mentre el seu fill adolescent intenta trobar el seu lloc en el món i definir la seva pròpia identitat. Els pares que saben el que els espera poden afrontar millor. I, com més sàpiga vostè sobre l'adolescència, millor podrà preparar al seu fill.

Parli amb el seu fill abans que sigui tard
Parlar amb un noi o una noia sobre les contaminacions nocturnes o sobre la menstruació quan ja han tingut aquestes experiències és arribar massa tard. Responeu a les primeres preguntes que li formuli el seu fill sobre el cos, com les diferències entre nois i noies o d'on vénen els nens. Però no li saturi amb excessiva informació-limiti's a ajudar-vos.

Vostè coneix el seu fill. Quan vegi que comença a explicar acudits sobre sexe o que es preocupa més pel seu aspecte físic, serà un bon moment per fer-li preguntes, com:

Has notat algun canvi en el teu cos?
Has continguts sentiments i / o sensacions estranyes?
A vegades et poses trist sense saber per què?
La revisió mèdica anual pot ser una gran oportunitat per retreure aquests temes. El pediatre pot explicar, al seu fill preadolescent ia vostè, quins canvis poden esperar en els propers anys. Podeu utilitzar aquesta visita mèdica com a punt de partida per mantenir una conversa cara a cara amb el seu fill. Com més retardi aquesta conversa, més probabilitats hi haurà que el seu fill es formi idees equivocades, i senti vergonya o por davant els canvis corporals i emocionals que anirà experimentant.

A més, com més aviat comenci a parlar obertament sobre aquests temes, més probabilitats tindrà de mantenir oberts els canals de comunicació durant tota l'adolescència. Doni-li al seu fill llibres sobre la pubertat escrits per nois que estan travessant aquesta etapa. Comparteixi amb el seu fill els records de la seva pròpia adolescència. Per tranquil.litzar un noi, no hi ha res com saber que la mare o el pare també han passat per això.
Poseu-vos en el lloc del vostre fill
Practiqueu l'empatia amb el vostre fill. Ajudeu a entendre que és completament normal que estigui una mica preocupat o que experimenti un grau de timidesa fins ara desconegut. Digueu-li que és normal que de vegades se senti "gran" i altres com si encara fos un nen.

Esculli les seves batalles
Si el seu fill adolescent vol tenyir-se els cabells, pintar de negre les ungles dels peus o vestir de forma estrafolària, potser valgui la pena que vostè s'ho pensi dues vegades abans d'objectar. Als adolescents els agrada sorprendre als seus pares, i és molt millor deixar-los que ho facin amb coses que són inofensives i temporals. Guardi les objeccions per a les coses que importen de veritat, com les drogues i l'alcohol.

No baixi les seves expectatives
És d'esperar que a un adolescent li desagradin les expectatives que els seus pares tenen sobre ell. De tota manera, els adolescents solen entendre i necessiten saber que els seus pares es preocupen prou per ells com per esperar determinades coses d'ells. Rendir en els estudis, comportar-se correctament i respectar les normes de la casa són bons punts de referència. Si els pares tenen expectatives realistes, és més probable que els adolescents intentin estar a l'altura d'aquestes.

Informi al seu fill i mantingueu-vos informat
L'adolescència sol ser una etapa d'experimentació i de vegades aquesta experimentació inclou comportaments arriscats. No eludeixi els temes relacionats amb el sexe, les drogues, l'alcohol i el tabac. Si conversa amb el seu fill obertament sobre aquests temes abans que s'exposi a situacions problemàtiques, hi haurà més probabilitats que el seu fill actuï de manera responsable quan arribi el moment.

Conegui els amics del seu fill i als pares dels seus amics. La comunicació regular entre els pares pot fer meravelles pel que fa a la creació d'un ambient segur per a tots els nois que formen part d'un grup d'amics. Els pares poden ajudar els uns als altres a fer un seguiment de les activitats dels seus fills sense que aquests se sentin vigilats.
Sàpiga identificar els senyals d'alarma
Que un noi experimenti certa quantitat de canvis és normal durant l'adolescència, però un canvi massa dràstic o durador en la personalitat o comportament d'un noi pot indicar que existeix un problema real que requereix ajuda professional.

Estigui atent a si el seu fill presenta una o diverses de les següents senyals d'alarma:

Augment o pèrdua extrema de pes
Problemes de son
Canvis ràpids i dràstics en la seva personalitat
Canvi sobtat d'amics
Faltar a classe contínuament
Treure pitjors notes
Parlar o, fins i tot, fer broma sobre el suïcidi
Indicis que fuma, beu alcohol o consumeix drogues
Problemes amb la llei
Qualsevol altre comportament inadequat que duri més de 6 setmanes també pot ser un indicador d'algun problema subjacent. Durant aquesta etapa, vostè pot esperar que el seu fill tingui algun que altre ensopegada en els estudis o en el seu comportament en general, però un nen de notables i excel·lents no hauria de començar a suspendre, ni cap altre que normalment és extrovertit aïllar de tot el món. En aquest cas, el pediatre del seu fill, o bé un psicòleg o psiquiatre, podrien orientar sobre on trobar ajuda professional adequada per al seu fill.

Respecteu la intimitat del seu fill
Per a alguns pares, comprensiblement, respectar la intimitat del seu fill és una cosa que els costa moltíssim. Creuen que tot el que fan els seus fills és assumpte seu. Però, si vol ajudar el seu fill a fer-se adult, haurà de respectar la seva intimitat. Si detecta algun senyal d'alarma que suggereix que el seu fill pot tenir problemes, potser no tingui més remei que envair la seva intimitat fins arribar al fons del problema. Però, en cas contrari, hauria de mantenir-se al marge.

En altres paraules, el dormitori d'un adolescent i les seves trucades telefòniques han de ser una cosa privada. Tampoc ha d'esperar que el seu fill comparteixi amb vostè totes les seves idees o activitats. No cal dir que per motius de seguretat, vostè ha de saber sempre on és, què està fent i amb qui està el seu fill, però no necessita conèixer tots els detalls. I, per descomptat, no esperi tampoc que li demani que l'acompanyi!
Supervisi el que veu i el que llegeix el seu fill
Programes de TV, revistes, llibres, Internet.  Els nens i nois d'avui dia poden accedir a un munt d'informació. Estigui al corrent del que veu el seu fill per televisió i del que llegeix. No temi fixar límits sobre la quantitat de temps que pot passar davant del televisor o l'ordinador. Esbrineu què aprèn el seu fill dels mitjans de comunicació i amb qui es comunica a través d'Internet.

Establiu normes apropiades
L'hora a la que el seu fill ha de anar a dormir ha de ser l'adequada per la seva edat, com quan era un nadó. Recompensi al seu fill per ser una persona digna de confiança. ¿Respecta l'hora a la que ha d'arribar a casa per les nits? En aquest cas, deixi tornar mitja hora més tard. ¿Ha de  participar un adolescent sempre en les sortides familiars? Vostè ha de decidir quines són les seves expectatives i no sentir-se ofès quan el seu fill deixi de voler sortir tant amb vostè com abans. Pensi en la seva pròpia adolescència i recordi que probablement vostè va sentir el mateix respecte als seus pares.

¿S'acabarà alguna vegada?
A mesura que vagi passant el temps i el seu fill es vagi aproximant al final de l'adolescència, vostè notarà com disminueixen els alts i baixos propis d'aquesta etapa. I, al final, tindrà un fill independent, responsable i comunicatiu. O sigui que recordi el lema dels pares que tenen fills en edat adolescent: Estem passant per això tots junts i ho superarem-junts!