Ciberbullying i grooming

 

 

Què és el ciberbullying?

 

Es parla de  ciberbullying quan un menor assetja un altre menor amb amenaces, insults, coaccions, xantatges, vexacions o calúmnies, fent ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació: telèfon mòbil, Internet, xat, xarxes socials, etc.

Tot i que no s'ha de restar importància als casos puntuals, per parlar d'assetjament, els fets s'han de repetir al llarg del temps durant un període perllongat. Les víctimes i assetjadors són d'edats similars i tenen relació o contacte en el món físic. Moltes vegades l'assetjament comença en el món real, per després passar al món virtual.

 

El ciberbullying representa una amenaça clara per a la víctima, podent crear-li situacions de risc psíquic i físic, i pot arribar a ser constitutiu d'un delicte. L'assetjador sol tenir una falsa sensació d'impunitat. El que a vegades comença com una broma, pot acabar al jutjat per haver vulnerat el dret a la intimitat.

 

Per exemple, una noia envia a través d'un MMS o per WhatsApp, una foto compromesa a un amic. Aquest ho reenvia als seus amics, els qui després es burlen i fan xantatge a l'adolescent perquè sigui esborrat dels seus mòbils i així frenar l'espiral d'enviaments. És un problema d'intimitat que en el seu inici va ser voluntari.

 

Algunes conductes poden no arribar a ser castigades, malgrat estar tipificades en el Codi Penal, per considerar contraproduent per als menors o per ser realitzades per subjectes menors de 14 anys, que es consideren inimputables als efectes de responsabilitat criminal. Els pares d'aquests menors tindran la responsabilitat civil subsidiària.

Què és el grooming?

 

En el cas del grooming l'assetjament també és a través de les noves tecnologies (xat, xarxes socials, etc.), Però no és entre iguals, sinó que l'assetjador és un adult i la víctima un menor, i hi haurà una intenció sexual explícita o implícita. En aquesta modalitat d'assetjament les situacions de perill per als menors són més subtils i latents. Són accions realitzades per establir, de forma deliberada, una relació i control emocional sobre un menor, per tal de preparar el terreny per a l'abús sexual.

 

Els assetjadors tenen preferència per un prepúber o púber i freqüentment són homes casats. El menor sol ser ingenu i no s'adona que "parla" amb un adult. L'assetjador acaba confessant la seva edat i demanant secretisme; els convenç que no han dir-ho als pares, ja que no ho entendrien. Aconsegueixen dades personals i fotografies, que cada vegada seran amb menys roba. El grooming pot ser considerat com un delicte englobat dins del denominat exhibicionisme, difusió de continguts pornogràfics i corrupció de menors. Internet proporciona sensació d'anonimat, però és important tenir en compte que avui en dia es pot esbrinar el lloc exacte i l'equip informàtic utilitzat, encara que no necessàriament la persona que va efectuar el grooming.

 

Hi ha 3 fases:

 

Fase d'amistat: es posa en contacte per conèixer els seus gustos, preferències i crear una relació d'amistat i confiança.

Fase de relació: inclou confessions personals i íntimes entre assetjador i menor, establint-se una major confiança. L'assetjador obté cada vegada més informació sobre els seus gustos i preferències.

Fase amb component sexual: hi ha petició als menors de la seva participació en actes de naturalesa sexual, enregistrament d'imatges o presa de fotografies.

 

Recomanacions per als menors

A Internet utilitzar pseudònims o nicks personals que únicament siguin coneguts per un cercle de contactes.

Ser curós amb les dades personals que es publiquen.

Tenir especial cura a l'hora de penjar a Internet continguts audiovisuals i gràfics.

No acceptar ni afegir com a contacte a desconeguts.

No enviar imatges o vídeos a usuaris en els quals no hi ha plena confiança.

Comunicar a pares o tutors qualsevol situació de risc (si un tercer sol · licita temes relacionats amb aspectes sexuals).

 

Recomanacions per als pares

Han d'involucrar-se en l'ús que fan els seus fills d'Internet.

Els ordinadors amb webcam i accés a internet han d'estar en zones comunes de la casa.

Establir un horari per a l'ús d'Internet i de l'ordinador.

Educar en l'ús responsable de la càmera web.

Educar en la difusió responsable d'imatges (no enviar a desconeguts, ni penjar segons quines imatges).

Supervisar, evitant ser intrusius.

Comunicació oberta amb fills

Educar en l'autoprotecció: ser curós a l'hora de facilitar dades per Internet ia les xarxes socials.

 

Característiques del ciberassetjament

Requereix destresa i coneixements sobre Internet. Aquesta informació l'obté principalment de fòrums informàtics.

Falsa acusació: La majoria dels assetjadors intenten danyar la reputació de la víctima manipulant gent contra ell.

Publicació d'informació falsa sobre les víctimes en llocs web. Poden crear les seves pròpies webs, pàgines de xarxes socials (pàgines de Facebook), blocs o fotologs per a aquest propòsit. Mentre el fòrum on s'allotja no sigui eliminat, pot perpetuar l'assetjament durant mesos o anys. I encara que s'elimini la web, tot el que es publica a Internet es queda a la xarxa.

Recull d'informació sobre la víctima: Els ciberperseguidors poden espiar als amics de la víctima, la seva família i companys de treball per obtenir informació personal. D'aquesta manera saben el resultat dels correus difamatoris, i esbrinen quins són els rumors més creïbles dels quals no creen cap resultat.

Sovint monitoritzaran les activitats de la víctima i intentaran rastrejar la seva adreça en un intent d'obtenir més informació sobre aquesta.

Envien de forma periòdica correus difamatoris a l'entorn de la víctima per manipular-los.

Manipulen a uns altres perquè assetgin a la víctima. La majoria tracten d'implicar a tercers en la fustigació. Si s'aconsegueix aquest propòsit, i aconsegueix que altres facin la feina bruta , fent-li fotos o vídeos compromesos, és possible que usi la identitat d'aquests en les següents difamacions, incrementant així la credibilitat de les falses acusacions, i manipulant a l'entorn perquè creguin que s'ho mereix. Sovint la víctima desconeix l'existència d'aquests fets, a causa del silenci dels testimonis. Fins i tot l'assetjador pot dir que la víctima ja coneix aquestes fotos / vídeos, per intentar evitar que algun testimoni li informi; incrementant així les sospites i creant una falsa paranoia en la víctima.

L'assetjador pot traslladar a Internet els seus insults i amenaces fent pública la identitat de la víctima en un fòrum determinat (blogs, websites), fins i tot facilitant en alguns casos els seus telèfons, de manera que gent estranya es pot adherir a l'agressió.

Potser justificant la víctima d'haver ofès a ell oa la seva família d'alguna manera, o potser publiqui el seu nom i telèfon per animar la gent a la seva persecució.

Falsa victimització. El ciberassetjador pot al·legar que la víctima li està assetjant a ell.

Sense propòsit legítim: l'assetjament no té un propòsit vàlid, sinó atemorir la víctima i alguns assetjadors estan persuadits que tenen una causa justa per assetjar-la, usualment en la base que la víctima mereix ser castigada per algun error que diuen que aquesta ha comès.

Repetició: l'atac no és un només un incident aïllat. Repetició és la clau de l'assetjament en línia. Un atac en línia aïllat, tot i que pugui estressar, no pot ser definit com a assetjament cibernètic.

Desemparament legal d'aquestes formes d'assetjament, ja que encara que tanquin una Web amb contingut sobre la víctima, pot obrir-se una altra immediatament.

És una manera d'assetjament encobert.

És un acte de crueltat encoberta.

L'assetjament envaeix àmbits de privacitat i aparent seguretat com és la llar familiar, desenvolupant el sentiment de desprotecció total.

L'assetjament es fa públic, s'obre a més persones ràpidament.

No necessita la proximitat física amb la víctima. El 'ciberassetjament' és un tipus d'assetjament psicològic que es pot perpretar en qualsevol lloc i moment sense necessitat que l'assetjador i la víctima coincideixin ni en l'espai ni en el temps. Per exemple, qui abusa pot manar una amenaça des de centenars de quilòmetres a mitjanit i qui el rep ho farà al matí següent quan obri el seu correu electrònic.

La omnipresència i difusió instantània d'internet provoca que el 'ciberassetjament' pugui arribar a ser tan o més traumàtic que l'assetjament físic.